|

Amigues i amics,
Aquesta recepció de l’Ajuntament de Tarragona als
escriptors en el dia de Sant Jordi és una festa, una altra
visualització de la salut de la literatura en aquest
bocí de país. Estic convençut que el
gran encert de la promoció dels escriptors del Camp de
Tarragona prové d’haver triat de manera adequada
l’àmbit d’actuació, que no
havia de ser la ciutat sinó la comarca natural, i
d’haver realitzat aquesta incursió en el territori
sense agressivitat, amb la concòrdia que la cultura
propicia. Així s’ha pogut realitzar una feina
constructiva, sense grans escarafalls, que té el
sòlid fonament d’unes relacions personals
cohesionades sobre la base de l’amistat i la claredat
d’intencions. En un moment històric en el qual els
Països Catalans i la seva cultura pateixen atacs
indiscriminats, amb l’ús sistemàtic de
la mentida per part de personatges i partits polítics que si
existís un mínim de justícia humana
haurien de ser tancats a la presó, uns, i bandejats de
l’escena pública per la continuada
incitació a l’odi entre persones, els altres, al
Camp de Tarragona, escriptors de la cultura agredida pels poderosos amb
les armes dels poderosos han constituït, sense grans recursos
però amb il·lusió i alegria, una
plataforma per al foment de les lletres contra el de les armes. Des
d’aquestes premisses ens disposem a celebrar la festa per
Sant Jordi.
Una festa laica, ni que s’adscrigui al patronatge
d’un sant, una festa profundament literària,
perquè aquest Jordi cavaller i llibreter fou, si fou, un
sant de tan dubtosa existència real que la seva
dimensió mítica, literària, ho
és tot, en la seva significació. Amb ell la
literatura ha obtingut tant d’èxit que una molt
estesa popularitat l’ha convertit en patró de
països com Anglaterra, Grècia, Portugal i
Lituània, a més de la Catalunya que, a partir del
recobrament de la seva personalitat cultural, entorpit en els dos
darrers segles per la força bruta dels criminals, ha
convertit el seu dia en una manifestació cívica
d’afirmació nacional, lligada al llibre.
La feina bàsica dels polítics hauria de ser
l’ordenació i el foment de les energies positives
del poble, i no podem tenir cap mena de dubte que la cultura recull la
millor part de les pulsions humanes. Vivim en un territori que fins ara
no s’ha enorgullit prou de la seva potència
creadora, en molta part per desconeixement, i això ha
provocat un retraïment i un sentiment de greuge dels creadors,
que moltes vegades han hagut de guanyar el crèdit al marge
del territori i fins i tot malgrat el territori. Aquesta
situació contranatural, reflex d’una mentalitat
limitada per la desconfiança en les pròpies
possibilitats característica dels malalts tocats pel virus
del provincianisme, ha perjudicat una i altra part: el territori
perquè s’ha limitat espantosament,
inconscientment, sense els seus artistes i, entre ells, sense els que
fan servir la paraula amb intenció estètica; els
escriptors perquè s’han vist molt limitats per la
privació del seu primer àmbit
d’expansió, més enllà de la
intimitat o de les complicitats més pròximes.
Les anomalies s’han de rectificar. Amb aquesta
intenció, fa pocs anys, l’àrea de
cultura de l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de
Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili van iniciar un
pla de foment i promoció dels escriptors del Camp de
Tarragona. La col·laboració ha arribat
més enllà de les Trobades d’Escriptors
o de les reunions i la difusió de la literatura als mitjans
de comunicació i per sistemes propis, i ha creat un clima de
concòrdia que ha propiciat altres iniciatives, municipals o
privades, des de la Tardor Literària, aplaudida a casa i a
fora, fins a aquesta esplèndida Escola de Lletres,
inimaginable un parell d’anys enrere en el seu actual
esplendor, per posar els dos exemples més significats entre
d’altres que tothom pot tenir al pensament.
D’aquesta acció se’n beneficien tota
mena d’agents i d’empreses culturals, des de les
editorials –les del territori i les de fora– fins a
les institucions, que poden exhibir una imatge envejada per a la seva
política cultural. Tot això sense
esmerçar-hi gaires recursos econòmics, amb uns
resultats magnífics que han d’augmentar en el
futur pròxim: la població del territori coneix
millor els seus escriptors, que, en la mesura que són
assumits com a propis, se li converteixen en motiu de
satisfacció i d’autoafirmació, i
l’activitat literària del Camp de Tarragona es
difon per la resta del país, el qual, d’aquesta
manera, rep els beneficis de la comunicació i del
coneixement, sempre superiors als de la ignorància.
Qui tingui memòria contrastiva podrà observar que
aquesta diferència es pot constatar en la
composició de les parades de llibres de la rambla, en una de
pròpia, específica, en les lectures de textos, en
l’extens catàleg de les novetats dels escriptors
del Camp de Tarragona.
Una consideració final: l’àmbit natural
d’actuació de l’escriptor
català no és la seva comarca, sinó una
nació amb uns límits ben precisos: des del
castell de Salses, més amunt de Perpinyà, fins a
Guardamar, sota Alacant; i de Fraga, a la franja de Ponent, avui
d’administració aragonesa, fins a la ciutat sarda
de l’Alguer, passant per les illes Balears i les
Pitiüses. Més enllà comença
l’àmbit de la traducció. Qui ho
consideri d’altra manera, s’equivoca. Tanmateix, un
país es compon de bocins de país, i si cada una
d’aquestes parts no té bona salut, el
país està malalt. Per aquesta raó
calen editorials fortes i competitives fora de
l’àrea metropolitana barcelonina. Per aquesta
raó la nostra àrea metropolitana ha de manifestar la plenitud de la seva
energia creadora i escampar-la a tot arreu.
També per aquesta raó som aquí avui,
dia de Sant Jordi de 2006, en el centre d’un dia ple de
literatura, per evidenciar el millor guany aconseguit amb la feina feta
fins ara: les ganes de conèixer-nos i de fer-nos
conèixer, de relacionar-nos entre nosaltres i amb els
altres. En aquest dia de festa, deixeu-m’hi afegir, ja que
sóc jo qui us parla, el desig doble i complementari
d’una major justícia social –diu la
cançó que costa escoltar Beethoven, o llegir
Foix, amb el ventre buit– i la llibertat completa, sense
restriccions, dels Països Catalans.
Visca Sant Jordi! Visca la cultura! Visca la literatura!
Magí
Sunyer
Tarragona,
abril de 2006
Versió en PDF
|