1

Alta tensió

“No obstant això, tots els que coneixem la seva obra sabem que una declaració de principis així es queda curta. La seva poesia no s'assembla a una emoció: la seva poesia és emoció. Rosa Comes no només sap transmetre aquest corrent al lector, sinó que, a més, tot sovint és capaç d'electrocutar-lo. Comproveu-ho vosaltres mateixos. Obriu Evito el verb i llegiu-ne el primer poema, on trobareu el següent vers: «Tu ja ets per mi un trist soroll.» Com és possible que vuit paraules tinguin tanta força? No ho sé. Tan sols sé que només la literatura de debò pot produir descàrregues poètiques d'un voltatge tan alt.”

Òscar Palazón. "Poesia d'alta tensió". El Punt (15 juny2009)

 

L'estructura

"En aquests dies de tan escasses idees d’estructura, en què els poetes no componen llibres si no és pel principi de la pura addició acumulativa, reconforta trobar una veu lírica com la de Rosa Comes, que pensa cada paraula sobre el fons del llibre que l’integra i que en tancar-lo el que calcula és comen queda afectada l’arquitectura global dels seus escrits. A Evito el verb, el seu segon títol, és de nou una decisió numerològica el suprem criteri ordenador. [...]

"I és aquí on rau el seu segell més característic. Ara fa quaranta anys els dictats estructuralistes instaven a projectar sobre tota activitat humana l’esquema dels mecanismes de la llengua, i cada disciplina cultural somiava formular una gramàtica del seu objecte.Com si volgués girar com un mitjó aquella metodologia, Comes cursa en sentit invers el camí de la llengua a la vida i busca, en les categories de l’explicació lingüística, una raó de ser dels avatars sentimentals: amb “carn de vers” aspira a “convertir el poema / en un mirall” i a descobrir quina certesa imposen les paraules."

 

Sensualitat

"Opcions d’estil a banda, el que llegim en filigrana al través dels versos de Comes és una història d’amor que treu profit d’una enunciació directa i col·loquial molt eficaç. En els més reeixits, com els de Pecat, Caic, Tendresa o El vers té ganes de trobar-te, sentim la poeta molt còmoda al servei d’uns moments verbals en què, per òbvia, la sensualitat, complaguda i quotidiana, no posava fàcil a priori l’execució del poema."

Pere Ballart. "A l'obaga dels mots". Avui, Cultura (24 set. 2009)