1

Sovint, en aquests debats que de manera intermitent genera la nostra societat literària, sorgeix la pregunta de si la literatura catalana parla poc del moment històric actual, si potser tendeix a situar en el passat més o menys recent els arguments de les novel·les, si els escriptors catalans eviten o s'atreveixen poc amb el present, potser perquè el present no concedeix perspectiva, perquè el present demana més agosarament, més observació, perquè exigeix una aposta diferent, valenta i decidida.
Tot això, contemplat com a rar en el nostre panorama literari, ho trobem de manera natural en les novel·les de Maria Lluïsa Amorós. Els seus personatges es mouen en ambients ben definits, en moments històrics contemporanis i això és un atractiu afegit a una literatura, la seva, caracteritzada pel rigor en el llenguatge, un llenguatge mesurat, estricte, incisiu; pel detallisme en els ambients, servits amb descripcions precises i àgils. També els arguments i els personatges intenten conciliar passat i present i sempre deixen una porta oberta a un futur si més no esperançador.
Si totes aquestes característiques ens són útils per definir l'obra de Maria Lluïsa Amorós, ho són encara més quan ens endinsem en la lectura de la seva darrera novel·la, Un glop de calvados. Com en les dues anteriors per a adults, Els til·lers de Mostar i Vora el llac, també aquí trobem la rabiosa contemporaneïtat de l'argument, la doble dimensió de l'ambientació (local: Reus, i internacional: Normandia-Suïssa). Per bé que hi desfilen tota una galeria de personatges, en sobresurten dos de femenins: són l'Alícia i l'Ester, totes dues amb un passat que ha marcat definitivament les seves vides, les quals, a mesura que van avançant, veuran com el pes de la memòria i del record s'anirà imposant fins a convertir-se en el motor de les seves accions.
A Un glop de calvados l'autora ens presenta, amb la prosa neta, precisa i àgil que caracteritza la seva obra, la història de dues dones que cerquen de sortir, i de fet surten, cadascuna a la seva manera, de la pròpia situació d'estancament i de grisor en què viuen. La imatge de la poma tancada dins l'ampolla de l'aiguardent de Calvados esdevindrà la metàfora de l'empresonament en què es troben aquestes dues dones.
En el cas de l'Alícia, presonera d'un marit a qui no estima, presonera d'una rutina que la va degradant, presonera d'un somni que no es pogué fer realitat —els seus estudis— i pel qual va sacrificar un amor (el d'Olivier), presonera d'un futur que no té futur. En la novel·la hi ha tres moments decisius en la vida de l'Alícia que seran presidits per la presència de l'aiguardent de Calvados.
Pel que fa a l'Ester, l'altra protagonista, el grau d'ofec a què s'ha vist sotmesa ha estat tan gran que ha desembocat en una patologia psíquica de tall esquizòfrènic. En el seu cas, el record d'un amor fallit a causa d'una traïció impossible de superar farà que, ara de gran, alliberada del marit i dels fills, s'alliberi també de tots els obstacles que se li interposen i que són motivats pels seus desvaris. Sense el control dels seus actes, amb la memòria focalitzada en un moment concret de la seva tendra joventut, serà incapaç de discernir entre el bé i el mal, entre el passat i el present. Dins la seva patologia, l'Ester ha resolt dir prou, i salvarà qualsevol obstacle sigui humà o material que s'interposi en la seva fixació: seduir els homes. Sempre que es vegi amenaçada, actuarà sense contemplacions per tal de no tornar a passar mai més per cap mena de vexació.
Ambdues són dones fortes, amb veu, que no es conformen amb allò que els ha tocat de viure, que no es resignen a viure passivament, a veure's traginades pels esdeveniments que guien els qui les envolten. Són dones que volen ser protagonistes dels seus sentiments i dels seus actes.
Totes dues, dins l'entramat social que també és el nostre, representen, en el seu entreteixit de passions, desenganys, neguits, il·lusions, debilitats i fortaleses, les vides de tots nosaltres, formant part d'un mosaic bigarrat de personatges que sota l'aparença de normalitat amaguen o amaguem una circumstància ben personal, íntima.
Són molts els temes que, a més, ens serveix la novel·la Un glop de calvados: la incomunicació de la parella, la soledat de l'individu, la força de l'amor, la importància de les vivències que anem acumulant i, també, la importància de la memòria, la petita i la gran, perquè com digué Montserrat Roig, "tenim dues memòries: la petita memòria, que serveix per recordar allò que és petit, i la memòria gran, que serveix per oblidar allò que és gran". I la bona literatura, com ho és Un glop de calvados, és també un gran acte de memòria.

Carme Arenas Noguera
1 d'abril de 2005

 
9

1961. Jugant amb el seu germà Xavier a fades i elfs (imatge relacionada Aquella tardor amb Leprechaun i Jardí abandonat).

 
 
9
 

1961. A la Rambla Nova de Tarragona (imatge relacionada amb Els til·lers de Mostar i Un glop de calvados).

   
 9 

1995. Praga (imatge relacionada amb Els til·lers de Mostar).

    

9

1987. Premi Vaixell de Vapor (imatge relacionada amb Aquella tardor amb Leprechaun).