1

El passeig de Tiñena per la història

En un espai de quatre anys mal comptats, Jordi Tiñena ha passat d'adaptar clàssics literaris per a ús d'adolescents a exercir de novel·lista prolífic amb una especial devoció per la narració històrica. Fora de la seva segona novel·la (Un dia en la vida d'lshak Butmic, 1995), les altres quatre que ha publicat s'inscriuen en el confort d'un gènere antic, la novel·la històrica, que, filla de la sensibilitat romàntica, ha mantingut una especial vitalitat entre les coordenades narratives del segle XX. D'altra banda, no sé si paradoxalment, el repte d'encarar-se al decurs de la història per refer-la i narrar els seus interrogants passa la febre d'un contundent revival en la novel·lística catalana d'aquests darrers anys. Per ara, els títols de la narrativa històrica de Jordi Tiñena han fet estada en els esquemes del XIX a Mort a Menorca, s'han passejat pel racionalisme il·lustrat del XVIII a Els vespres de don Magí Castellarnau, han esbandit velles boires medievals a La dona del grill i, amb El comediant de Perpinyà, ha acabat aterrant en un moment delicat de la història de Catalunya, el Tractat dels Pirineus. [Isidor Cònsul. "Una novel·la en dos temps". Avui (1 maig 1997).]

Història i ficció

El repte, però, d'una novel·la de document històric és anar més enllà del fet estricte i arrodonir una ficció convincent i sense anacronismes al marge mateix dels testimonis i protocols de què es disposa. Per aquí roden els altres puntals de La dona del grill, des de la història d'amor de l'escrivà dels Banys Nous amb la vídua Isabel Godall, fins a la venjança del cavaller Albertí respecte de la mateixa dona. [...] Com a balanç de tancament, La dona del grill és una obra que demostra la fusta i bona jeia de Tiñena com a narrador i esdevé, també, una novel·la històrica que es llegeix amb enjòlit i atenció creixents. [Isidor Cònsul. Article crític. Avui (18 abr. 1996).]

L'excel·lència dels personatges

Com totes les de l'autor, també aquesta [Dies a la ciutat] és una novel·la d'aventures: un argument clar, que té una progressió sense entrebancs i que s'acaba resolent en el millor final possible, que no sempre vol dir el més versemblant. Tiñena hi fa servir una llengua sense color d'època (no caldria sinó, després d'haver adaptat textos antics); un estil correcte, sense efectismes, que tendeix a la frase curta, que va alternant descripció i narració, que confia al diàleg (abundant) la vivesa de molts episodis. La pràctica de la novel·la històrica no està gens renyida amb les preocupacions immediates del novel·lista, que acaba parlant, per més que el marc sigui antic i la situació mig oblidada o oblidada del tot, d'allò que li ve de gust. Tiñena, en aquest cas, agafa pel ganyot uns quants tipus simpàtics o detestables, i els va arrencant la pell: d'aquesta manera els lectors en podem valorar la nuesa de l'entranya, que en alguns casos té una lluor de cor astral i en altres el to negrós d'una vesícula pansida i agra. [...] Dies a la ciutat, més enllà d'un argument que no té gaires complicacions, excel·leix en la pintura que ens ofereix del grapat de personatges que hi representen un paper. [Jordi Llavina. "Contraban d'idees". Avui (27 maig 1999).]

La teranyina dels interiors

Com sempre passa en tota bona història, L'ombra del coronel té molts plans i molts estrats de lectura. Hi ha diferents històries i moltes personalitats sota la cuirassa més o menys evident dels protagonistes. Floreal Bellmunt, un vençut que lluita per oblidar [...] porta tot el pes central de la narració, però l'ajuden tot un seguit de secundaris de luxe que van bastint un entramat complex que posen damunt el paper la complexitat dels interiors humans, uns interiors humans que afloren a les pàgines de la novel·la i que serveixen per anar fent mudar el caràcter dels protagonistes, tot teixint una teranyina que es mostra permeable, sòlida, canviant, etèria, subtil, espessa, segons manin els dictats de la història que se'ns explica. Una aventura de les que amaguen tota l'èpica dels fets quotidians en una època en què el passat ja et convertia en sospitós, t'hipotecava el present i t'invalidava el futur. [Jordi Cervera. "Caminar pel temps". Avui (13 juny 2002).


2001. Neu a la plaça de la Font

2002. Presentació de L'ombra del Coronel, al desaparegut Poetes.