1

D'Ulisses, de James Joyce. Leteradura, pàg. 92-93.

 

Martin Cunningham fou el primer a ficar el cap amb el copalta a dintre del carruatge cruixidor i, entrant destrament, s'assegué. Mr. Power pujà darrera d'ell corbant el cos amb compte.

--Vinga, Simon.

--Vós primer --digué Mr. Bloom.

Mr. Dedalus es cobrí ràpidament i pujà dient:

--Sí, sí.

--Ja hi som tots aquí? --preguntà Martin Cunningham--. Passeu, Bloom.

Mr. Bloom entrà i s'assegué al lloc vacant. Empenyé la porta darrera d'ell i la tancà de cop fins que quedà ben ajustada. Passà un braç per l'agafador i mirà seriosament per la finestra oberta del carruatge cap a les cortines abaixades de l'avinguda. Una d'enretirada cap a un costat: una vella guaitant. Nas blanc de la pressió contra el vidre. Dóna gràcies a la bona estrella que encara no li toqui. És extraordinari l'interès que es prenen per un mort. Alegres de veure'ns marxar; els donem tants problemes quan venim. Sembla que la feina els va bé. Xafarderies per les cantonades. Patxip-patxap de sabatilles, de por que ell no es desperti. El posen a punt. L'amortallen. La Molly i Mrs. Fleming fan el llit. Estira més del teu costat. El nostre sudari. No saps mai qui et tocarà quan seràs mort. Rentada i xampú. Em penso que et tallen les ungles i els cabells. En guarden una mica en un sobre. Creixen igual després. Feina desagraïda.

Tots esperaven. No deien res. Entaforant les corones probablement. M'assec damunt d'una cosa dura. Ah, aquell sabó de la butxaca del darrera. Més val que me'l canviï de lloc. Espera l'oportunitat.

Tots esperaven. Després se sentiren rodar les rodes al davant; després més a prop; després els cascos dels cavalls. Un sotrac. El seu cotxe començà a moure's cruixint i trontollant. Més cascos i carrisqueig de rodes engegaven per darrera. Les cortines de l'avinguda passaven i el número nou amb crespons de dol, la porta mig ajustada. Al pas.

S'esperaven immòbils, amb els genolls entretopant, fins que giraren i passaren per les vies del tramvia. Tritonville Road. Més de pressa. Les rodes sotraguejaven en rodar per damunt del relleix empedrat i els vidres balders trontollaven als bastiments de les portes.

--Per quin camí ens porta? --preguntà Mr. Power per totes dues finestretes.

--Irishtown --digué Martin Cunningham--. Ringsend. Brunswick Street.

Mr. Dedalus féu un gest amb el cap, mirant enfora.

--És un vell i bon costum --digué--. Estic content de veure que no s'ha perdut.

 
 

De Vida i opinions de Tristram Shandy, pàg. 185-186.

 

--EM PENSO QUE ÉS UNA PETICIÓ MOLT POC RAONABLE --va exclamar el meu besavi, rebregant el paper i tirant-lo damunt de la taula--. Segons aquest càlcul, senyora, la vostra fortuna no és sinó de dues mil lliures, i ni un xíling més, i insistiu a rebre a canvi uns drets viduals de tres-centes lliures a l'any.

--És que, senyor --exclamà la besàvia--, teniu el nas tan curt que no us en queda.

Bé, abans que m'aventuri a fer servir el mot nas una altra vegada, per evitar cap confusió sobre el que en diré en aquesta part interessant de la meva història, no serà de més que n'expliqui el significat i defineixi amb tota l'exactitud i precisió possibles el que vull que quedi ben entès amb aquest terme. Sóc de l'opinió que només a la negligència i perversitat dels escriptors que obliden aquesta precaució es deu que tots els escrits polèmics de la teologia no siguin tan clars i demostratius com els que tracten de focs follets, o d'altres profundes qüestions filosòfiques, o de comprensió de la naturalesa. Per això, què heu de fer, abans de començar, si no voleu anar perduts fins al dia del judici, sinó donar al món una bona definició, i atenir-vos-hi, del mot principal al qual recorreu més sovint, de manera que sigui tan senzill, senyor, com canviar una guinea per moneda petita?

Una vegada fet això, ja pot venir el pare de la confusió, si vol, i tractar de posar una idea diferent al vostre cap o al cap del vostre lector, si pot.

En els llibres de moral estricta i raonament rigorós com el que ens ocupa, la negligència no té excusa; i Déu és testimoni de com el món s'ha revenjat de mi per haver deixat tantes portes obertes a l'equívoc i confiar tant com he confiat sempre en la puresa d'imaginació dels meus lectors.

--Aquí hi ha un doble sentit --va exclamar Eugeni, mentre passejàvem, assenyalant amb l'índex de la mà dreta el mot esquerda de la pàgina cent dos, del segon volum d'aquest llibre de llibres--. Aquí hi ha un doble sentit -va dir.

--I aquí hi ha dos camins --vaig replicar, girant-me en sec cap a ell--, un de net i un de brut. Quin agafem?

--El net, això sempre! --respongué Eugeni.

--Eugeni --vaig dir, parant-me-li davant i posant-li la mà al pit--, definir és desconfiar.

Així vaig triomfar sobre Eugeni; però vaig triomfar sobre d'ell com sempre, fent el ruc. Em consola, però, que no sóc un ruc tossut. Per això:

Defineixo un nas tal com segueix --i per endavant prego i suplico als meus lectors, tant masculins com femenins, de qualsevol edat, aspecte i condició, per l'amor de Déu i de llur pròpia salvació, que es guardin de les temptacions i instigacions del dimoni, que no li tolerin per art ni part que els posi altres idees al cap que la que poso jo a la meva definició--: Amb el mot nas, de cap a cap de tot aquest llarg capítol de nassos, i en qualsevol altra part de la meva obra on aparegui la paraula nas, declaro que amb aquest mot em refereixo al nas i no a res més, ni menys.