1

Odile Arqué. “L’autofàgia com a processament. A manera d’introducció”. Carrer dels Arbres 1 (estiu 1986).

Entrevista. “Per què escriuen els escriptors?”. El Pati i Reus Diari (21 abr. 1989).

Joan-Anton Benach. “La terrible 'partida'’ de Beckett”. La Vanguardia (9 març 1990).

Gonzalo Pérez de Olaguer. “Un Beckett reflejado en su ironía y humor por Mesalles”. El Periódico (9 març 1990).

Gonzalo Pérez de Olaguer. “Un buen ejercicio con el teléfono como excusa”. El Periódico (5 abr. 1990).

Xavier Pérez. “Sense altres veus humanes”. Avui (8 abr. 1990).

Montserrat Palau. ”Dotze fotografies mentals a través d’un monòleg”. Avui (26 maig 1990).

Care Santos. “Joan Cavallé: el teatre cap endins”. DdB núm. 49 (1 des. 1990).

Pau Joan Hernàndez. “Òrbites excèntriques a l’entorn de l’amor”. DdB núm. 49 (1 des. 1990).

Jaume Fabre. “Historias de desamor con estilo diferente”. El Periódico (27 des. 1990).

Núria Santamaria i Roig. Ressenya. Els Marges 44 (1991).

Aleix Cort. Entrevista. “¿Joan Cavallé, verinós?”. El Temps (21 gen. 1991).

Josep Faulí. “Joan Cavallé, nuevo y fecundo”. La Vanguardia (1 febr. 1991).

Josep Lluís Sirera. “Buena educación”. Levante-El Mercantil Valenciano (22 febr. 1991).

Josep Lluís Sirera. “La paradoxa del conferenciant”. El Temps (11 març 1991).

Magí Sunyer. “La nova literatura del Camp de Tarragona”. Dins L’Abella d’Or núm. 6 (des. 1991).

A. Mateu. Entrevista. “Joan Cavallé, autor i editor”. Diari de Tarragona (10 oct. 1992).

Joan Josep Isern. “Últimes balades d’un vell misogin”. Avui (13 des. 1992).

Marcos Ordóñez. “Dames juguen i guanyen”. Avui (21 març 1994).

“Notes de teatre”. Serra d’Or 413 (maig 1994).

Ramon Ramon. “Un nou Robinson”. El Temps (6 juny 1994).

Helena Valls. Entrevista. ”Joan Cavallé: rei i nàufrag”. L’Illa 11 (estiu 1994).

María-José Ragué-Arias. “Joan Cavallé, porcelana frágil”. Dins El teatro de fin de milenio en España. (De 1975 hasta hoy). Barcelona: Ariel 1996.

María-José Ragué-Arias. ¿Nuevas dramaturgias? Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares. Madrid: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música i Centro de Documentación Teatral 2000.

Magí Sunyer. “El teatre de Joan Cavallé: de l’experimentació a la comèdia”. Dins Col·loqui europeu d’estudis catalans. Vol. 2. La literatura catalana de la democràcia. Montpeller: Centre d’Études et de Recherches Catalanes Université Montpellier III i Association Française des Catalanistes 2004.

Òscar Palazón. Entrevista. “Avui es parla de... Joan Cavallé”. Diari de Tarragona (29 gen. 2006).