Originalitat. Sobre L'aigua parlava

És una novel·la d’ambientació històrica inusual per diversos motius. Perquè defuig conscientment els models més coneguts del gènere, perquè novel·la un període històric gens habitual en la novel·la catalana i per la voluntat d’incorporar un tipus de llengua absolutament inèdit en el nostre panorama literari. Tot plegat fa que L’aigua parlava esdevingui un exercici narratiu del tot original, a través del qual Francesc Valls-Calçada assumeix riscos evidents. [Jordi Tiñena. “L’aigua parlava”. El Punt (16 oct. 2006).]

Un llibre valent. Sobre Com qui cus la gavardina de la mort

Es tracta d’un llibre valent nascut d’un procés conscient d’evolució i maduresa que persevera en la línia que l’autor sempre ha seguit: versos lliures (amb un apunt de cal·ligrama), vocabulari acurat i sospesat, mites clàssics sense garlandes, contingut social i compromís. En ell el poeta ens convoca a reflexionar contra l’oblit de molts cossos que bateguen plens de cadenes, sospirant una posta de sol enmig de tanta violència, injustícia i manca de solidaritat. Veu els habitants d’“Urbs” com a maniquins de plàstic als quals s’adrecen les paraules expressades com un crit que pretén moure consciències acomodades. [M. Carme Domingo. “Un altre Guernica, Com qui cus la gavardina de la mort”. El Punt (4 maig 2005).]

La saviesa del pa a taula

Tot aquell que per la intuïció o pel coneixement intenta enlairar-se a regions inexplorades o descendir a profunditats abissals, té necessitat de passar al local i concret si no vol perdre peu. La saviesa del pa a taula, l’estovalla i la conversa pausada són el fil conductor del viure. No temem la rutina. Per la seva etimologia, la rutina no té el sentit negatiu que se li vol atribuir, sinó la propietat de petit camí prou conegut i per això mateix plaent. La rutina amable del quotidià és el punt de retorn de l’aventura. Francesc Valls s’aferma en el “ningú” i en el “no res”, però la seva intuïció li ofereix les paraules que el reconcilien amb l’afirmació a través del pa com a símbol de traspàs d’univers a univers. [Olga Xirinacs. Pròleg a Nissaga dels Ningú.]

9

Llac Koningsee, Baviera (1997).

10

Programa de Tarragonba Ràdio al Restaurant Eugeni i Montse, amb Lorenzo Quinn i Antoni Ribas.

11

Vacances familiars a Roth, Baviera (1997).