1

La poesia com un joc, a propòsit de Bella lluna treu el nas...

La poesia és en cada pàgina un retrobament també amb les primeres paraules. La primera música, potser el record d'alguna primera cançó: "Nineta petita, / manetes de flor, / careta bonica, / l'estimo molt jo". O l'aparent senzillesa dels versos que converteix la lectura en una preuada troballa. Imatges molt nítides i cap mot sobrer. Un llenguatge planer, amb paraules del Baix Camp, que combina el joc dels sons amb la rima i les repeticions. El llibre té tres parts. En la primera, la poesia pren cos dels jocs infantils bellament il·lustrats, a través del cèrcol, la pilota, la nina, l'estel o l'ordinador! Però per damunt de tot, la poesia, com el joc, és saltar "unes pedres de passera / que travessen la riera" i teixir, com si fos tan fàcil!, un caminet per aprendre i per entendre, per aprendre a comprendre, per il·luminar els passos de l'aprenentatge. Roser Guasch. "Poesia de colors i dibuixos en vers". El Punt (7 febr. 2006).

 

Recuperar els valors per a la convivència

Codolenc, el gegant és un exercici sincer d'apropament als joves i no tan joves. "A mi m'ha satisfet molt de veure", ens diu l'autora, "que el llibre s'hagi llegit per avis i gent adulta més que no pas per nens de 8 a 14 anys tal com marca la col·lecció". I això ha estat així perquè el llibre descriu un món que els resulta proper a la seva pròpia infantesa. Codolenc, el gegant està ambientat a les comarques del Baix Camp i El Priorat, concretament a Cornudella i la muntanya del Montsant. Argumentalment l'autora, a través d'un personatge molt proper als infants, valora quin i què és el sentit de la tolerància, l'amistat i el fet que la voluntat ben encaminada porta a assolir sempre el que hom es proposa. És en el fons la revalorització en el món d'avui d'una sèrie de valors que no estan probablement a la cresta de l'onada de manera implícita però que són essencials per a la convivència humana. Francesc Roig. "Fina Anglès: la nova veu de la narrativa juvenil". Diari de Tarragona (15 des. 1991).

 

La importància dels detalls

L'artista dedica molt de temps i un esforç incommesurable a escriure un vers d'un poema, a decidir una pinzellada, a retocar una aresta en el marbre, a minúcies que un observador comú considera manies o arrels de bogeria. Sovint els lectors o els espectadors passen els ulls per davant d'aquests detalls que fan l'obra d'art sense parar-hi gaire atenció, distrets, i encara gràcies que s'hi hagin aturat un instant. La contemplació atenta, la lectura sensible, la comprensió íntima, no tenen preu, l'artista s'hi sent comprès fins a l'extrem que és possible, el que acaba explicant la creació, i de vegades contenen la força del que ho ha entès profundament que es transmet al que assisteix a la interpretació. Penso que aquest és el valor medul·lar d'Un passeig amb els sentits, de la natura a l'art, de Fina Anglès, un itinerari a l'Aleixar i Maspujols amb l'obra de Joaquim Mir i Marià Manent en un llibre pensat, meditat i reposat, viscut des del coneixement i la comprensió que transmet l'emoció i l'entusiasme de qui els ha viscut. Quants camins no ens adonem del valor del que tenim al costat! Magí Sunyer. "El color i la paraula". El Punt (29 març 2006).

 

Una joia poc usual dels estudis artístics

Constitueix una autèntica sorpresa l'aparició de llibres com Un passeig amb els sentits, de la natura a l'art de Fina Anglès. Sobretot perquè la perspectiva assolida va molt més enllà de la guia cultural o paisatgística. L'obra funciona com un passeig pels pobles de l'Aleixar i Maspujols, sempre amb les pintures de Joaquim Mir i l'escriptura de Marià Manent.

Fina Anglès estudia la vida i l'obra dels dos artistes, gairebé sempre relacionant-les amb les imatges o els textos, en una feliç conjunció que s'extrema amb les seves notes de camp. Són aquestes notes les que ens fan reviure els llocs i les circumstàncies, acompanyades per un estudi de la natura i la fauna de l'indret que inclou un CD-Rom amb imatges, un petit documental que recrea l'estada dels artistes i, fins i tot, els cants dels ocells de la zona.

Tot plegat ens fa gaudir d'allò més amb la lectura o la visita, imprescindible, construint un marc de referències visuals o sensorials capaç d’atorgar-nos una perspectiva molt més justa i propera de l'obra artística. Un passeig amb els sentits és una joia poc usual dels estudis artístics, que, pel nostre bé, demanem que generi imitadors amb urgència. Xulio Ricardo Trigo. Serra d'Or, juliol-agost de 2006.

 

Amor i coneixement

Ajuntar amor i coneixement d'un tema; tractar-lo amb eficàcia informativa, literària, pragmàtica; editar-lo en un format que conté molt més del previsible en una guia convencional, són mèrits que difícilment coincideixen en una sola publicació. Però la impressió que vaig tenir quan vaig assistir a la presentació de l'obra Un passeig amb els sentits; de la natura a l'art, de Fina Anglès i Soronelles, s'ha refermat en llegir i mirar el llibre, en escoltar-lo i en fer-se'm la boca aigua quan em fa rememorar els gustos d'alguns àpats de la zona o em fa sentir el perfum de la pinassa o de la terra mullada dels voltants de Maspujols i l'Aleixar. Joaquim Mallafrè. "Un passeig amb els sentits". El Punt, 6 de novembre de 2006.

 

De la literatura popular a la literatura culta, a propòsit de Nit de Nits

Anglès fa una aportació reeixida a l’apropiació culta del cançoner popular tant pel que fa a temes (calendari festiu) com pel que fa a formes (corranda, entre d’altres) i assaja la creació literària ben travada amb bastides mètriques sòlides. Finalment, també hi ha textos extrets de la Bíblia Catalana interconfessional, que entrelliguen les cançons i cohesionen la cantata. Biel Ferré i Xavier Inglès. "NITS DE NITS. Cantata del Cicle de Nadal". Revista Musical Catalana (juliol-agost 2008).

 

La màgia de la Bella Lluna

El segon llibre de la Bella Lluna, doncs, escrit per la Fina Anglès, ja no ens agafa per sorpresa, ja ho sabem com escriu, i com il·lustren la Jasmin i la Silvana, i ja sabem que ho passarem bé entre les seves poesies. En aquesta ocasió ja ens atrapa, ens proposa poemes “volgudament llargs” i ens convida a fer un pas més, “que els xiquets i les xiquetes no solament llegeixin poesia, sinó també que se l’aprenguin de memòria, que la recitin, que la diguin, que juguin amb els sons, que la reinventin i se l’adeqüin barallant-se amb els mots…”
Els llibres de poemes de la Fina Anglès són autèntics manuals de poesia. Primerament per donar-nos a entendre què és “la màgia que ens permet parlar d’una cosa sense anomenar-la” , com ens diu ella mateixa.
També perquè ens introdueix en els aspectes més formals del gènere: la rima, la mètrica, el so i el ritme de les paraules (i aquí revela una altra de les seves passions, la música) que funcionen a la perfecció. I finalment perquè tè la capacitat d’apropar-nos als temes moderns a partir de composicions tradicionals: endevinalles i jocs de mans. Passareu una bona estona amb els vostres infants i aquest llibre i sobretot no perdeu l’ocasió (no crec que us sigui difícil) de compartir-los amb ella mateixa perquè us obrirà les portes definitivament al meravellós món de la poesia. Cristina Garreta Girona. ‘Poesia per a infants’. El Punt (10 de març 2009).