1

El Col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona homenatja en aquesta ocasió l'escriptora i filòloga Fina Anglès. Reconeguda per les seves moltes i variades obres, i per la seva dedicació professional a l'ensenyament, és per a nosaltres una col·lega i una bona amiga.
Si els que no la coneixeu en persona contempleu la seva fotografia, notareu que de Fina Anglès emana un halo de simpatia i de bona disposició, ja d'entrada. És una excel·lent representant d'aquest Col·lectiu d'Escriptors i, en ser nascuda i viure a l'Aleixar, aporta aquesta diversitat territorial necessària i desitjable, ja que els escriptors que ens integrem al grup som de la més variada procedència.
Se m'ha demanat que comenti un aspecte de l'obra de Fina que té prou entitat, per les mateixes peces i per la implicació social que comporten: les cantates per a corals infantils. En té tres, i per ordre cronològic són: Allò que no podia ser (maig 2000), Foc, foc, xip, xap, xop, editada per Arola en dues versions (setembre 2000), i Nit de Nits, escrita el 2003, musicada el 2006, i que serà estrenada aquest mateix any. La música de la primera és de Xavier Sans, de Tarragona, i la de les altres dues de Josep Baucells, de Vic.
M'ha semblat que una manera cordial de celebrar les cantates de la Fina seria oferir-li un acròstic dedicat al tema. Les cantates dins l'acròstic no guarden un ordre cronològic, perquè la intenció és acabar-lo en el to marcadament festiu del Foc, foc, xip, xap, xop.

DEDICAT A FINA ANGLÈS,
AUTORA, PERLA DEL CAMP,
PER CELEBRAR TRES CANTATES
AMB UN ACRÒSTIC FLAMANT

F ina, escriu-me una cantata, li diu la Coral Xaloc,
I veiem la Fina Anglès, que ha nascut a l'Aleixar,
N avegar cap a La Torre, però no pas per pescar.
A mb enginy i saviesa, fa la cantata del mar.

A quí els torrencs ja s'engresquen, i l'excels Xavier Sans
N o s'hi pensa dos instants: hi posa la melodia,
G uaiteu, "... no podia ser", i en canvi "sí que podia" (2).
L es dunes i les Antines, pescadors, els Muntanyans,
E ls vilatans de La Torre s'alegren petits i grans:
S' aixeca la duna viva i volta pel cel dansant.

I tot seguit celebrem la Cantata de Nadal:

S ona preciosa i divina l'entranyable Nit de Nits.
O brim la porta de casa, cantem amb el cor d'infants,
R evivim cançons joioses que la Fina ha fet més grans,
O r dels Reis la partitura de l'amic Josep Baucells.
N o oblidem la festa grossa que és el Foc, foc, xip, xap, xop.
E lla, la Fina, ens proposa aquests versos imponents.
L es notes són de Baucells i ressonen molt potents.
L lum i espetecs, ¡bum, bum, bum! tots els diables amunt,
A igua i foc s'han barrejat pels carrers de la ciutat.
S alut a la Fina Anglès, perla del Camp més trempat.

Olga Xirinacs
Mont-ral, juliol de 2006

(2) Referència al títol de la cantata, que és Allò que no podia ser.

1977. A Nova York, davant l'estàtua de la Llibertat.

1990. A Guatemala, amb Rosita, d'una zona pròxima al llac Atitlan.

1990. A Albarca, en l'excursió anual d'estiu a Sant Joan del Codolar o a les muntanyes de Prades, amb Eugènia Bonet i els seus fills Eduard i Maria Juncosa, als quals dedicà el llibre Codolenc, el gegant, escrit a causa d'aquestes sortides.

1991. Amb son padrí Miquel en regalar-li el seu primer conte Codolenc, el gegant.

1991. A la Biblioteca Pública de Tarragona durant el primer fòrum del seu primer conte Codolenc, el gegant.

1995. Amb els seus pares, la seva germana i la seva padrina Pepeta.

2005. A Cotlliure amb la seva germana Tuni i Clara Pulido seguint els passos de Matisse i Derain. Passejant, doncs, per natura que ha propiciat art, un dels seus temes d'investigació.

2006. Durant l'explicació d'un conte solidari a la Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus.

2006. A casa, amb el seu gran QUÈ d'assonàncies brossianes.

2009. Amb Magí Sunyer i Jordi Tiñena en una activitat dels Escriptors del Camp de Tarragona ESCAT.

2010. Amb Noemí Bages i Montse Parra, les tres autores d'Amb gust de Lletra, 2010.

2010. A L'Espai Mir-Manent de l'Aleixar, introduint la ruta 'Un passeig amb els sentits'