D'Els llavis amb el polze, 2001
Reina i mestressa, la por es podia ensumar, tocar o, fins i tot, sentir més que no pas la pol·lució que embolcallava els carrers i les avingudes de la ciutat... Vaig tremolar, sí! Instintivament vaig posar la mà a sobre de l’automàtica: els contorns de la seva silueta em van reconfortar i em retornaren la temprança perduda.
- I bé, Macintosh? —digué ella quan la porta es va tancar amb pany i forrellat rera seu
- Com ho tenim això? Només hi havia una sola resposta possible:
-Pardals, Volpina. I, lentament, molt lentament em vaig acaronar els llavis amb el polze. Els llavis amb el polze...

De L'Apocalipsi segons MAcintosh, 1999
La Mort s’asseu a la cadira del detectiu i, tranquil·lament, deixa que passin els segons...Els minuts... Les hores...
Quan el detectiu arriba, la Mort somriu amb malícia.
-Vaja, per fi ens trobem cara a cara —diu el detectiu
-Per fi, sí —respon la Mort.
El detectiu, com si res, penja la gavardina i el barret. Ets qui em suposo? —demana.
-Suposes bé —respon ella.
-Així doncs...
-Així doncs, sóc la mort i he vingut a seduir-te 

De Taüt de naftalina, seda i cotó, 1998
-Cherchez la femme.
-Una dona?
-Si, pardalet, una dona... Amb l’excusa de vore-li la xirivia, nyaca! Se’l va menjar. Ni els ossos, pardalet; t’ho juro que no li va deixar ni els ossos 

D’El Faroner, Déu i l’intrús, 2003
-I ell què et va dir?!!!
-Doncs, em va fer cinc cèntims del que s’entén com la prova bioquímica de l’existència de l’ànima.
-Ah, sí? I de què va la prova bioquímica de l’existència de l’ànima?
-Ufff!
-Com que uf? Garla, pollós! Creus que no l’entendré potser? 

D’El meu cadàver i jo, 2006
-El bucle de la paradoxa del matricida? I això que és? L’última pel·li del Keanu Reeves, la Trinity i el Morpheus? -Sí; una cosa així. És una pel·li però sense final! Un santornemi etern entre el passat i el futur!


12

Carme, Pol i Àngel amb papa per a El Faroner, Déu i l'intrús-

13

Presa bona!, amb Jesús Calvo xop.

14

Il·luminat per Faro.