1

Relacions amb el lector

Veig diferent la meva relació amb el lector si es tracta de poesia o de prosa. Pel que fa a aquest començament [el del recull Garites deshabitades], la meva pretensió és que el lector respiri els espais que descric i les situacions que narro. Vull acostar-me molt al món cinematogràfic. Que si fa fred senti fred, si el sol enlluerna, que el lector hagi de tancar els ulls...
Pel que fa a la poesia tinc una altra intenció, la poesia és el territori de la subversió i del plaer sensual, sagrat i inevitable de l’art, de portar el llenguatge a les darreres conseqüències... [J. A. Entrevista. “Avui es parla de... Adam Manyé”. Diari de Tarragona (30 nov. 2003).]

Voluntat de recerca i depuració

Respecte al procés [creatiu], sol ser mental inicialment, però després cal prendre notes, corregir, revisar, estripar, és llarg i costós... Ara, quan veus l’obra acabada i dius, funciona!, s’acosta a l’objectiu que tenia, o em commou... Fantàstic!
[...]
Per mi la literatura és art en primer lloc, i, per tant, el missatge principal és estètic. És per això que me la jugo a cada paraula, a cada lletra, a cada so, a cada blanc... Quan callo me la jugo. Celebro que hi vegis recerca i depuració perquè hi són. [J. A. Entrevista. “Avui es parla de... Adam Manyé”.
Diari de Tarragona (30 nov. 2003).]

Per veure què passa

Jo arribo a escriure perquè m’agrada llegir, perquè sóc lector, no perquè m’agradi crear. Quan llegeixo una cosa em passa un procés curiós. Em pregunto què passaria fent el procés invers, és a dir, jo llegeixo una cosa, descodifico el missatge a la meva, i m’agrada tornar-lo a codificar de nou. Els lectors més bons ja no tenen cap necessitat d’escriure. A mi, en canvi, sempre m’ha agradat posar coses en circulació. Escric per veure què passa. [Jaume Nolla. Entrevista. “Arribo a escriure perquè sóc lector”. Nou Diari (27 nov. 1996).]

Influències Les avantguardes més epidèrmiques són les que es van perdre primer. No pots fer un poema que no s’entengui només per pur joc. Més que les avantguardes estic més influït per la gran renovació d’Elliot i la seva gent com Ezra Pound, entre d’altres. Es tracta de no refusar res. Abans els moviments naixien en contraposició als altres. Ara estem en un moment en què cal fer coses en certa manera originals. Reinterpretant tota la tradició i assumint-la. Si no, series naïf. [Marc Casanovas. Entrevista. “Adam Manyé: «Hi ha sobredosi de literatura»”. Diari de Tarragona (26 febr. 1994).]